Quin e perqué montar un projècte EAC dab la DAAC e los sons partenaris ?

 

L'EAC qu’ei aquò ?

Educacion Artistica e culturau

La DAAC qu’ei aquò ?

Delegacion Academica a l’Educacion Artistica e Culturau

Lo CEAC, Caminament d’Educacion Artistica e Culturau que hè partida deus 4 caminaments a har servir de l’escòla au licèu.

Qu’avetz trobat ua o mei d’ua accion qui vs’interèssa, quin har ?

  • Constituir, s’ei possible, ua petita equipa compausada d’ensenhaires, de documentalistas, etc.
  • Contactar los professors-relais o lo Conselhèr Academic encargat de l’accion per mei de rensenhaments
  • Inscrive’s peu site de l’Academia concernida
  • Inscríver lo projècte au CA peu vòte deu budget
  • Rensenhà’s tà las ajudas au finançament (au près deu referent cultura de l’establiment, au près deu gestionari, respóner aus aperets a projèctes de la Region, deu Conselh Departementau, de l’Inspeccion Academica, etc.)
  • Aténder la confirmacion de la DAAC qui avetz causit entau projècteConstituer si possible une petite équipe composée d’enseignants, de documentalistes, etc.

Perqué engatjà’s en un projècte EAC ?

  • Per’mor que fòrma l’èste : se l’educacion ei çò qui hè vàder gran, la cultura qu’ei çò qui hè avançar.
  • Per’mor que transmet los còdis e las referéncias qui hèn la singularitat d’ua cultura
  • Per’mor que permet de s’obrir a la cultura deus autes : « Cultivà’s, qu’ei sortir de la soa pròpria cultura » – Jacques Rancière
  • Per’mor qu’ei un factor poderós d’integracion sociau e d’egalitat de las escadenças
  • Per’mor qu’indutz ua postura d’obertura au monde constitutiva d’ua formacion tot lo long de la vita

« L’educacion artistica e culturau n’ei donc pas ua disciplina mes ua faiçon de pensar autament l’acte d’ensenhar e l’acte d’apréner. »
Catherine DARROUZET, Delegada Academica a l’Educacion Artistica e Culturau

Lo CEAC qu’ei aquò ? « Egun on, Adishatz, Víver las culturas basca e occitana uei lo dia » ?

Lo Patrimòni culturau immateriau, qu’ei aquò, zer da hori ?
Au demiei de las diferentas fòrmas de patrimònis, lo Patrimòmi culturau immateriau qu’ei definit au nivèu internacionau per la Convencion de l’Unesco (2003) e, en França, peu Còdi deu patrimòni com tradicionau, contemporanèu e viu tot au còp. Transmetut de generacion en generacion ; tornat crear a contunhar ; reconegut per ua comunautat a la quau e balha un sentiment d’identitat e de continuitat.
En efèit, lo PCI n’ei pas pauhicat mes que vira a contunhar çò qui hè la soa vitalitat e lo son sens en la societat contemporanèa.
Qu’ei mei que mei lo cas en lo camp de las culturas basca e occitana qui an uei un sarròt de practicas e de saber har, de hèitas hestivas e rituaus, e qui muishan un dinamisme notader tan aus nivèus artistic, artisanau, esportiu, shens comptar las coneishenças ligadas a la natura, a l’univèrs…

Inventari e sauvaguarda deu PCI
Los apèrs internacionaus e francés qu’auhereishen uei un quadre legau qui impausa aus Estats e a las collectivitats de préner las mesuras necessàrias tà la sauvaguarda deu PCI, qu’ei a díser tà la soa identificacion, la soa valorizacion e la soa transmission. En França, lo ministèri de la Cultura e de la Comunicacion e las collectivitats que s’emparan entad aquò har sus l’expertisa e las ressorsas convencionadas qui son, entà las culturas basca e occitana, los dus etnopòles [pòles nacionaus de recèrcas e de ressorsas en etnologia] : Institut Culturau Basco e InÒc Aquitània.

Perqué lo PCI en lo CEAC ?
L’experiéncia sensibla qui consisteish a espiar d’ua faiçon extraordinària las practicas vivas « ordinàrias », qu’amia l’escolan, de las parts de la coneishenças de l’istòria e d’ua practica qui perdura e de las soas transformacions, a la comprenença deus procediments de transmission (inter- e trans-generacionau, formau e informau).
En préner consciéncia qu’ei eth medish portaire e actor de patrimòni, l’escolan que’s pòt tornar apoderar las practicas vivas descobèrtas e entrar en un procediment d’ua navèra creacion.

Quin utilizar DaquíDòc ?

Per viéner

 

Non trobatz la responsa a la vòsta question, n’esitatz pas a nse contactar.